Marea Ciutadana contra LA DICTADURA FINANCERA I LA CORRUPCIÓ; NO DEVEM, NO PAGUEM! A les 17:00 hores a Lleida, surt al carrer per dir PROU! Marees Ciutadanes unides contra la DICTADURA FINANCERA I LA CORRUPCIÓ!!! Escolleix una marea i crida: Marea per la JUSTICIA I FUNCIÓ PÚBLICA; Delegació del Govern Generalitat (Carrer Lluis Companys, 1, Lleida) Marea per l'EDUCACIÓ; Serveis Territorials d'Ensenyament (Carrer Pica d'Estats, 2, Lleida) Marea per la SANITAT; Jardins del Hospital Arnau de Vilanova (Av. Rovira Roure 80, Lleida) Marea pel SECTOR SOCIAL: Col·legi d'Educadors/es Socials (C. Balmes 21, Lleida) Marea de la PAH/15M;Plaça Santa Maria Magdalena (Lleida) Marea per les DONES; Afegiu-vos a qualsevol marea però portant una peça de vestir o tela Violeta. Marea per els i les JOVES; Afegiu-vos a qualsevol marea però portant una peça de vestir Vermella.
Des del seu esclat, l’any 2007, la crisi s’ha anat fent més persistent i profunda. D’ençà del seu inici i després de tota una sèrie de mesures imposades de forma autoritària, des les rebaixes pressupostàries (sanitat, educació, ajut a la dependència, ...) passant per retallades socials fins a la gestació de fons de rescat per a països amb problemes de finançament, les coses no han anat a millor; ans al contrari, han anat a pitjor, fins a l’extrem que hores d’ara la situació és a tocar de la tragèdia social, la pobresa entre els ciutadans està augmentant, hi ha cada vegada més pobres.
Malgrat que els governs i la ciutadania sabem que el culpable de la crisi ha estat el sistema financer, amb la complicitat dels dirigents del poders públics i els dirigents dels organismes internacionals, totes les mesures impulsades per la Unió Europea han anat exclusivament adreçades a garantir la remuneració dels interessos i de la recuperació del préstec dels mercats financers i bancaris, i a desballestar el model social europeu.
Així, hem vist com, en contra de tota lògica democràtica i fins i tot econòmica, els líders europeus s’han agenollat una vegada rere l’altra davant de les exigències del sistema financer internacional i s’oblidaven de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes que són qui els ha triat democràticament per defensar els seus interessos, l’excusa és que és l’única política possible per sortir de la crisi.
A Catalunya, el Govern Mas s’ha refugiat darrere les legítimes aspiracions nacionals del país, per a emmascarar la seva connivència política amb el Govern espanyol amb qui ha votat totes i cadascuna de les retallades i retrocessos socials que s’han aprovat als respectius parlaments, les quals, en lloc de ser el camí de sortida de la crisi són, cada cop de manera més evident, l’intent de consolidar un canvi de model social, que pretén transformar drets socials universals en negoci privatiu d’uns quants, el model conservador neoliberal.
Si aquest model social fos destruït definitivament, la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes en patiríem conseqüències gravíssimes ( de fet ja les estem patint), ja que, d’una banda, perdríem una sèrie de drets conquerits i reconeguts, i per l’altra en rebríem ( ja la rebem) una insuficient atenció del que són serveis de primera necessitat, com ara la sanitat, l’educació o l’assistència social i el nostre dret a la habitatge digne.
Per això, les entitats socials sotasignants, representants de la societat civil lleidatana, volem exterioritzar el nostre rebuig i la nostra denúncia més enèrgics d’aquestes polítiques que porten al retrocés social i actuar en conseqüència.
No podem acceptar ni acceptarem resignadament la suposada inevitabilitat de les mesures que, dia si i dia també, volen imposar-nos i volem demostrar el nostre rebuig actiu a les polítiques que generen dolor i patiment entre les classes populars.
Afirmem que la sortida de la crisi no pot fer-se a costa dels serveis públics, que garanteixen la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania, ni a costa de la desaparició de la cultura de la titularitat i la gestió pública d’aquests serveis.
No tolerarem passivament les retallades a l’ensenyament públic ni la liquidació d’un sistema nacional de salut eficient; no permetrem la fractura social ni l’exclusió de les persones més febles de la societat. Exigim que es preservi el sistema de salut públic, universal i de qualitat. I per això refusem tot el que signifiqui debilitar aquest sistema públic: mesures com el copagament farmacèutic, la retallada indiscriminada de la despesa, la precarietat laboral, la reducció de prestacions i de serveis necessaris amb el consegüent increment de les llistes d’espera (el nombre de pacients que esperen més de 180 dies per ser operat augmenta en un 178%).
Estem en contra de la culpabilització dels treballadors i treballadores dels serveis públics, que pateixen injustament en la seva pròpia pell les retallades salarials i la destrucció d’ocupació pública de qualitat.
Estem radicalment en contra de què la banca continuï desnonant aquelles persones que no poden fer front als rebuts de la seva hipoteca. Apostem per què s’aprovi la dació en pagament com a formula per a saldar els deutes contrets amb les entitats bancàries. Que es retornin els estalvis de milers de centenars de persones als que els bancs i les caixes d’estalvi han estafat (preferents, deute subordinat,...).
Un cop més, estem convençuts i convençudes que una sortida social de la crisi és possible. Una societat democràtica, com la nostra, és capaç de repartir els seus costos en termes de justícia, equitat i solvència a mitjà i llarg termini. No creiem ni confiem en les paraules d’uns polítics que no ens defensen i que ens volen fer combregar amb rodes de molí.
Per tot plegat, fem una crida enèrgica i decidida al conjunt de la societat lleidatana perquè es rebel•li en contra de les retallades socials i els animem a que, com totes i tots nosaltres, facin vaga el proper dia 14 de novembre i participin activament en les manifestacions convocades a les diferents localitats de la nostra demarcació i molt especialment en la de Lleida ciutat, a les 17,30 h del mateix dia 14N.
Visca la vaga general! Canviem el rumb de la història.
#LleidaSocial
14+1 Raons per fer vaga general el #14N
1. Atur desbocat: 900.000 persones sense feina a Catalunya i 100.000 llars sense cap ingrés.
2. Nivell de pobresa alarmant: 30% de la població Catalana està en risc de pobresa o exclusió social.
3. Augmenta la pobresa entre els que tenen feina. Es retallen salaris i condicions laborals i augmenta la precarietat de treballadors i treballadores públics i privats.
4. La reforma laboral del PP trenca les regles de joc en les relacions laborals: acomiadaments fàcils i barats, convenis bloquejats y prolongacions de jornades.
5. Els i les joves no tenen futur a Catalunya. 53% de joves sense feina i més de 10.000 han emigrat a l’estranger.
6. Menys recursos per investigació: a les persones investigadores se’ls obliga a emigrar i es prescindeix de la generació millor preparada.
7. Més retallades en educació: 6.000 llocs de treball menys i 20.000 alumnes més, augment de taxes a Universitat i FP, menys beques menjador i menys pressupost per a escoles bressol.
8. Sanitat més cara i en pitjors condicions: euro per recepta a Catalunya, re-copagament sanitari i augment del 45% de les llistes d’espera.
9. Criminalització de les persones que reben prestacions o subsidis: retallada i enduriment de l’accés a la prestació d’atur i la Renda Mínima d’Inserció, i inaplicació de la Llei de Dependència. Tot plegat, ens porta de l’Estat de Benestar a un Estat de Beneficència.
10. El rescat només agreujarà aquesta situació a què ens ha portat la política d’austeritat: més atur, retallada de pensions, retallada de prestacions d’atur, més pobresa, més interessos a pagar als especuladors.
11. Augmenta els frau i les desigualtats fiscals: s’apuja l’IVA i els preus dels serveis bàsics i es castiga el treball autònom, mentre s’amnistia als defraudadors i no es fa pagar impostos als especuladors financers i les grans empreses.
12. Milers de persones que perden la vivenda i els estalvis mentre es donen diners al sistema financer sense que paguin els responsables.
13. S’ofega la cultura amb més retallades i es mercantilitza la creativitat.
14. Es reprimeix la protesta i es posen en perill les llibertats democràtiques.
14+1. El 50% de la població, les dones, pateix una regressió en polítiques socials i legislatives, que les relega socialment als llindars de l’exclusió.
El proper 25 de setembre a Madrid envoltaran el Congrés dels Diputats, i a Barcelona el Parlament, amb la voluntat de fer palés el segrest que ha convertit aquestes institucions en uns òrgans superflus, a les ordres de la Troika i els mercats.
A Lleida, us proposem rodejar la Subdelegació del Govern espanyol. Prenem-la com a símbol, dels molts que podríem trobar a la ciutat del segrest de la política per part de l'economia. Fem-ho cassola en mà, com fa tretze dilluns ho estem fent alguns ciutadans indigna
ts. Fem-ho amb alegria, amb músics i artistes que vulguin acompanyar-nos.
RAZONES PARA LA OBJECIÓN CONTRA LA REFORMA SANITARIA
8 motivos para la resistencia individual y colectiva frente a la exclusión de las personas inmigrantes en situación irregular de la atención sanitaria.
El Congreso de los Diputados aprobó el pasado 17 de mayo con los únicos votos del Partido Popular la convalidación del Real Decreto Ley 16/2012, de 20 de abril llamado de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones.
Médicos del Mundo hace un llamamiento a la objeción del personal sanitario. El decreto plantea importantes problemas éticos para profesionales de la Sanidad (personal médico, de enfermería, farmacia, administrativo, trabajo social…).
Desde el Juramento Hipocrático hasta la adopción en 1948 de la Declaración de Ginebra por la Asociación Médica Mundial (AMM), la profesión ha expresado en forma de código deontológico su alto compromiso con la misión de proteger la salud de la población sin discriminación. “NO PERMITIRÉ que consideraciones de edad, enfermedad o incapacidad, credo, origen étnico, sexo, nacionalidad, afiliación política, raza, orientación sexual, clase social o cualquier otro factor se interpongan entre mis deberes y mi paciente” (Declaración de Ginebra de 1948 propuesta por la AMM como juramento alternativo al Hipocrático).
La Declaración de Lisboa de la AMM sobre los Derechos del Paciente recoge: “Cuando la legislación, una medida del gobierno, o cualquier otra administración o institución niega estos derechos al paciente, el personal médico debe buscar los medios apropiados para asegurarlos y restablecerlos”.
Ante la exclusión de la atención de las personas inmigrantes en situación administrativa irregular que plantea el decreto, Médicos del Mundo insta al personal sanitario a que ejerza su derecho a la resistencia individual y colectiva y a la objeción de conciencia en favor de la atención a todas las personas que lo requieran independientemente de su situación administrativa.
1.-La reforma afecta al derecho fundamental a la salud. El decreto colisiona con la Constitución y los Estatutos de Autonomía. Además, es contraria al derecho internacional público y a los tratados suscritos por España que reconocen el derecho a un acceso a la asistencia médica sin discriminación para todas las personas. El Gobierno tiene potestad para aprobar normas con rango de ley por razones de necesidad urgente, esta no puede afectar derechos fundamentales como el derecho a la salud.
2.-Limitar la atención a urgencias agravará patologías e incrementará costes. Circunscribir la atención sanitaria a urgencias puede conducir a un agravamiento o cronificación de las enfermedades a causa de un retraso en su diagnóstico o que presentan escasas manifestaciones clínicas (síntomas). Las consecuencias serán en muchas ocasiones la hospitalización o la utilización de tratamientos más agresivos lo que supone mayor coste que la atención primaria y, en el caso de ciertas patologías, menor eficiencia médica.
3.-Las personas con enfermedades crónicas se quedan sin atención. Inmigrantes en situación irregular con enfermedades crónicas (como el VIH, diabetes, hipertensión arterial, etc..) o que requieren tratamiento prolongado (cáncer o diálisis) perderán el acceso al mismo a partir del 1 de septiembre con la retirada de la tarjeta sanitaria. El decreto sólo deja como alternativa las urgencias lo que redundará en un diagnóstico tardío (con las complicaciones que conlleva) y problemas para recibir tratamiento, seguimiento, acceso a especialistas, etc…
4.- La discriminación sanitaria es contraria a la salud pública. Obstaculizar el acceso a la salud de las personas inmigrantes perjudica a los propósitos generales de salud pública. La ‘segregación sanitaria’ de las personas inmigrantes sin permiso de residencia resulta arriesgado y médicamente irresponsable porque aparta a una parte de la población de las medidas de prevención y de tratamiento. Además, la falta de acceso a atención primaria puede dificultar el cumplimiento del tratamiento de determinadas enfermedades infecciosas y tener graves repercusiones para la salud pública.
5.- La respuesta para la atención a inmigrantes no es la beneficencia. La salud es un derecho del cual toda persona es titular y que debe ser garantizado por los Estados. El decreto sienta las bases para un sistema paralelo de ‘caridad’ y el Estado hace una dejación de sus obligaciones en la protección de la salud de las personas. Las ONG no deben ni van a sustituir al Estado.
6.- Las personas inmigrantes no colapsan la atención primaria. Es falso que las personas inmigrantes saturen el sistema sanitario público. Diversos estudios señalan que suponiendo más del 10% de la población suponen apenas el 5% de las visitas a consulta de atención primaria.
7.- Turismo sanitario e inmigración son cosas distintas. Las personas migrantes son contribuyentes a los presupuestos sanitarios a través de los impuestos que financian la sanidad como el IVA, los impuestos especiales o el céntimo sanitario. Las personas inmigrantes no vienen a España para servirse de los sistemas de cobertura socio-sanitaria. Según una encuesta elaborada por Médicos del Mundo entre inmigrantes sin permiso de residencia en 2009, sólo el 4% de las personas encuestadas citó razones de salud cuando se les preguntó por los motivos que les habían llevado a emigrar a nuestro país.
8.- España, en el furgón de cola de la UE. No es cierto que, como argumenta el Ministerio de Sanidad, la exclusión de las personas inmigrantes en situación administrativa irregular en España nos acerque al contexto europeo. Con el decreto España se sitúa al nivel de Eslovenia, Chipre y Polonia, países donde las personas extranjeras no regularizadas, salvo menores, sólo pueden ser atendidas en las urgencias. Con esta reforma, España pasa de estar en la vanguardia entre los países europeos que garantizaba la universalidad en la atención sanitaria a la cola en la Unión Europea. En países de nuestro entorno como Francia, Bélgica, Italia y Portugal las personas extranjeras sin permiso de residencia tienen derecho a cobertura sanitaria.
La salud es un derecho y facilitar atención sanitaria es nuestro compromiso. Expresamos nuestra preocupación ante la situación de desamparo en la que quedan las personas inmigrantes en situación administrativa irregular. En este sentido, no admitimos la exclusión, por razones administrativas, del derecho a la atención sanitaria de ninguna persona que viva en territorio español, comprometiéndonos, individual y colectivamente, a promover y asegurar el acceso a los servicios sanitarios para toda persona que necesite atención y cuidados en salud.
