Marea Ciutadana contra LA DICTADURA FINANCERA I LA CORRUPCIÓ; NO DEVEM, NO PAGUEM! A les 17:00 hores a Lleida, surt al carrer per dir PROU! Marees Ciutadanes unides contra la DICTADURA FINANCERA I LA CORRUPCIÓ!!! Escolleix una marea i crida: Marea per la JUSTICIA I FUNCIÓ PÚBLICA; Delegació del Govern Generalitat (Carrer Lluis Companys, 1, Lleida) Marea per l'EDUCACIÓ; Serveis Territorials d'Ensenyament (Carrer Pica d'Estats, 2, Lleida) Marea per la SANITAT; Jardins del Hospital Arnau de Vilanova (Av. Rovira Roure 80, Lleida) Marea pel SECTOR SOCIAL: Col·legi d'Educadors/es Socials (C. Balmes 21, Lleida) Marea de la PAH/15M;Plaça Santa Maria Magdalena (Lleida) Marea per les DONES; Afegiu-vos a qualsevol marea però portant una peça de vestir o tela Violeta. Marea per els i les JOVES; Afegiu-vos a qualsevol marea però portant una peça de vestir Vermella.
Els professionals del treball social, com a
gestors del sistema d’atenció a la dependència, se sumen al clam contra la
reducció anunciada per l’Estat
El perill d’extinció dels cuidadors familiars i l’ofec
dels serveis socials i de les entitats socials posen en
risc l’atenció a les persones vulnerables
Barcelona | 6 de maig de 2013
El Col·legi Oficial de Treball Social de
Catalunya suma la seva veu al clam social que alerta dels
riscos que pot comportar la gran retallada del sistema d’atenció a la
dependència i promoció de l’autonomia personal inclosa en el Pla de
Reformes del Govern central. Com a gestors del sistema d’atenció a la
dependència, els professionals del treball social adverteixen que
la reducció de 1.108 milions d’euros que Rajoy s’ha compromès a aplicar aquest
any suposaria el desmantellament del sistemai un greu risc
de desatenció a les persones vulnerables.
Els treballadors socials mostren el seu
suport a les persones en situació de dependència i a les seves famílies i insten
el Govern de la Generalitat a impulsar una atenció compensatòria amb caràcter
d’urgència perquè les entitats socials i els ajuntaments
puguin garantir l’atenció a les persones. En les circumstàncies actuals, en què els
serveis socials dels municipis i les entitats del tercer sector estan
al límit per la manca de recursos i l’increment de la demanda, la
desaparició dels ajuts a la dependència comportarien una sobrecàrrega
impossible d’assumir.
A més, la retallada fa témer una possible
extinció dels cuidadors familiars, ja molt deteriorada després que el
decret de juliol de 2012 suprimís l’obligació de cotització a la Seguretat Social per
part de l’Estat. Si arran de la nova retallada la figura del cuidador
s’extingís per complet, les persones —fonamentalment dones— que van
renunciar a la seva feina per cuidar dels seus familiars es quedarien sense cap
ingrés, la qual cosa augmentaria el volum de població en risc d’exclusió.
En el context socioeconòmic actual, l’anunciat
increment del copagament agreujaria encara més la situació de les famílies,
que en molts casos no poden assumir el cost que representa el servei. Per tant,
la conseqüència última de les mesures en què es podria traduir la retallada en
dependència és la impossibilitat de donar compliment als drets socials i
l’augment de la fragilitat de les persones en situació de dependència, així
com de les seves famílies.
Article "Rescatem a les persones: Per una Renda Garantida"
Pere Enciso
Portaveu de Lleida Social
LA REALITAT econòmica i social catalana és contundent: unes 900.000 persones es troben sense feina (la taxa d’atur és del 23,9%); el creixement del PIB continua essent negatiu; la taxa d’inflació (pujada de preus) segueix a un nivell poc competitiu (del 3,3% el desembre del 2012); la taxa de risc de pobresa es troba al voltant del 27% i, descomptant els ajuts de l’administració, voreja el 19% (dades del 2011, abans de les fortes retallades socials i les mesures de copagament sanitari en els anys posteriors). La societat catalana es mou en una dinàmica molt perillosa que està comportant una fractura social a causa de la pèrdua o la reducció d’ingressos. Hem de recordar que, per a la majoria de la població, la principal font d’ingressos prové del salari obtingut al realitzar una feina. En aquests moments, la pèrdua de l’ocupació s’ha convertit en un fet quotidià, al qual avui ja s’afegeix l’augment d’aturats de llarga durada, és a dir, les persones que han esgotat la prestació d’atur i es queden sense ingressos o amb uns ingressos molt minsos provinents de prestacions socials. La causa principal que ens trobem en aquesta situació és l’aplicació de polítiques neoliberals de desregularització del mercat laboral, les quals han facilitat els acomiadaments; a aquestes, cal afegir-hi les polítiques d’austeritat que han obligat les administracions a fer retallades i reduir la despesa pública, cosa que ha repercutit negativament en l’ocupació, en els ingressos dels seus treballadors i en les prestacions socials, educatives i sanitàries. Per fer front a la crisi que estem patint i intentar pal·liar les bosses de pobresa i marginació, el passat dia 5 d’abril es va presentar a la ciutadania i als mitjans de comunicació la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida Ciutadana. Perquè pugui ser presentada i debatuda al Parlament català, necessita l’aval de 50.000 ciutadans. Resulta molt trist veure com la ciutadania es mobilitza constantment per procurar evitar injustícies socials i, en canvi, els nostres dirigents polítics no tenen presents aquests temes i ha de ser sempre la ciutadania qui ha de recordar que existeixen problemes de subsistència, i no precisament per renovar el cotxe o per la compra de l’última joguina tecnològica, sinó per poder pagar el menjar, la llum, el rebut de l’aigua, el transport, els medicaments, etcètera.
L’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya diu: “Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen.”
Segons això, i tal com recull la ILP per a la Renda Garantida de Ciutadania, “s’ha d’assegurar els mínims d’una vida digna a les persones i a les famílies o nuclis de convivència que es troben en situació de pobresa”. “La Renda Garantida de Ciutadania té, com un dels seus principals objectius, desenvolupar la promoció de la persona i el seu empoderament i la millora de les condicions que l’han dut a requerir la prestació.” Per tant, l’objectiu és poder suplir la manca total o parcial d’ingressos econòmics i a la vegada intentar que cap persona i, per extensió, cap nucli familiar o de convivència estiguin per sota del llindar de pobresa. Amés amés, tal com comenta Daniel Raventós, demanar feina digna per a totes les persones en atur suposa un noble objectiu i seria molt desitjable, però mentre això no arriba, i no és previsible que arribi en els propers anys, aquestes mateixes persones han de tenir l’existència garantida. Poder menjar, allotjar-se, vestir-se, etcètera són necessitats diàries i bàsiques. És per aquesta realitat que la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida de Ciutadania s’ha de fer. Lleida Social hi dóna ple suport i anima la població a donar suport a la ILP de la Renda Garantida Ciutadana signant la petició i assistint als actes que es puguin realitzar de suport a la iniciativa. En aquest sentit, podem avançar que es recolliran signatures el dia de Sant Jordi al carrer Major.Tots hem de demanar als parlamentaris lleidatans que votin a favor de la proposta. Les societats estan formades per persones, si les condicions de vida de la majoria empitjoren, aquesta societat ha fracassat com a tal. Com deia l’estimat José Luis Sampedro “el més important per a cadascú de nosaltres és la vida” i poder viure-la amb dignitat, sense misèria, ja que estem vivint en una societat de molta abundància, sobretot per a alguns. La prioritat dels diferents governs ha de ser molt clara: en primer lloc, RESCATEM LES PERSONES.
Article "Sense educació, no hi ha futur"
L’any 1977 suposà un moment de canvi en molts aspectes de la nostra vida, tot i que sectors importants en la lluita antifranquista esperàvem que fos més autèntic: volíem una ruptura, no una transició resultat d’una “reforma política” … però les coses van anar per un altre camí. Resultat de tot plegat ha estat la situació que estem vivint actualment. Molts pensadors i analistes coincideixen en que cal remuntar-se fins aquelles dates per fer més entenedor el que està passant actualment (vegeu el discurs del professor Vicenç Navarro en l’acte d’investidura Doctor Honoris Causa per la UdL de no fa gaires setmanes).
Al llarg dels anys vuitanta s’inicià un aprofundiment de la democràcia que permeté avançar en molts camps. Caldria fer esment, sobretot, d’allò que hom considera puntal per al futur d’un país: l’Educació. La majoria del col·lectiu d’ensenyants van recollir aquests sentiments de renovació i de canvis tot fomentant la participació en la vida dels centres: professorat, Ampes, alumnat… tots els estaments es van implicar en el procés educatiu, contribuïnt en la presa de decisions, en l’enfortiment dels Claustres, dels Consells Escolars, en la seva dinamització. L’objectiu era obrir-los a la participació, a l’anàlisi dels problemes, dels conflictes, proposant lluites i solucions. No hi havia por, hi havia consciència de la realitat i, especialment, il·lusió.
Aquesta participació dels diferents col·lectius en la presa de decisions facilità la implantació d’un nou model educatiu basat en criteris democràtics, de respecte i de crítica constructiva. Així els Claustres eren decisoris a l’hora de determinar qui havia d’assumir la responsabilitat de la direcció d’un centre educatiu, i moltes de les vegades era resultat d’un consens al qual s’arribava després d’un ampli debat participat per aquelles persones que estaven directament lligades, en el dia a dia, al procés educatiu.
La lluita dels diferents col·lectius per millorar fou intensa. Una lluita sense por, des dels sindicats i/o des dels mateixos centres. Tots aquests esforços van donar lloc a avenços importants dels quals hem pogut gaudir al llarg d’uns quants anys. Posteriorment, la situació s’ha vist estroncada per l’aplicació de polítiques que han minvat la gestió democràtica en els centres educatius, tant per part de l’Estat com dels governs autonòmics, polítiques aquestes que han tingut com a aliada una crisi amb la qual no tenim res a veure i que ha estat utilitzada per justificar moltes d’aquestes actuacions.
El mateix decret de novembre de 2010 de Direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent n’és un exemple: deixa clar el nou paper del director/a a qui se li atorguen un seguit de poders que provoquen un distanciament entre les direccions dels centres i els Claustres (1) . La por és l’arma amb la qual pretenen controlar els ensenyants, aquella mateixa por que els nostres predecessors en la professió van haver de suportar .
S’ha posat en dubte la professionalitat d’un col·lectiu que des de sempre s’ha distingit per la seva vocació, per una dedicació més enllà de les hores obligatòries, que no ha dubtat en organitzar activitats complementàries per tal d’atansar els diferents estaments, que ha estat sempre amb l’esperit obert per la formació…. Tot això està donant pas a un sentiment de tristor, de desil·lusió, de frustració fins i tot, on el claustre s’està convertint en una imitació de les corts franquistes on tot s’aprovava per aclamació . La por està fent presència; la llibertat d’expressió està coaccionada. La possibilitat que el directora/a pugui intervenir en la contractació del 50 % del professorat fa sospitar, i molt: interins/es substitutes i substituts restaran al servei dels interessos i les ideologies d’ aquelles persones que ostentin el control dels Centres educatius (vegeu l’esborrany del Decret de Provisió de llocs de treball en aplicació del desplegament de la LEC, la Llei d’Educació de Catalunya).
És per tot això que cal posicionar-se davant les reiterades retallades d’ambdòs governs, contra el desplegament de la LEC i l’aprovació de la LOMCE del ministre Wert que aprofundeix en la línea de la privatització a més de suposar un endarreriment en molts aspectes . Cal recordar a la ciutadania que hem lluitat i lluitarem per una escola pública, gratuïta, de qualitat , laica, democràtica i catalana per a tothom.
Des de Lleida Social fem una crida a tots els col·lectius ciutadans a participar en aquelles accions de mobilització iniciades el 25 d’abril ( “Tancats per Reforma") que al llarg d’aquests dies tindran lloc a Lleida potenciades des dels diferents col·lectius de la Marea Groga i des dels mateixos centres educatius, coordinades amb altres que tenen lloc en diversos indrets de Catalunya i de l’Estat.
NI LOMCE NI LEC NI RETALLADES!
Amb la nostra lluita, “La por està canviant de bàndol”
(1)Volem deixar constància que hi ha centres on les direccions han manifestat el seu rebuig a aquest decret.
Mercè Ciutat
Professora de Secundària
Portaveu de la Plataforma Lleida Social
Article de suport a la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida
La realitat d’avui pot fer veritables estralls en entitats i organitzacions que a la vegada ofereixen un servei i ajuden a pal·liar els efectes d’aquesta crisi galopant que, per altra banda, d’on menys ha sortit és d’aquest sector nostre. Això és el que succeeix amb la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida. Malgrat els esforços i la tasca que es desenvolupa, la poca sensibilitat des dels governs i la manca de finançament i compliment de compromisos, pot provocar i provoca un afebliment d’aquesta feina de servei tant necessària a dia d’avui. Lleida Social no vol estar-ne al marge de tot plegat i per això aquestes quatre ratlles de denúncia d’una realitat que mica a mica ens està afeblint a tots, quatre ratlles de suport a una entitat que desenvolupa una tasca ingent, imprescindible de cohesió social, de justícia i de pau.
El moviment 0,7 va ser la clau per crear els diferents agents de cooperació de la ciutat de Lleida: Coordinadora d’ONGD i aMS, Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat, Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la UdL. Així doncs, podríem entendre que l’inici real de la Coordinadora s’esdevé ja l’any 1994 en el marc d’aquest moviment que va remoure consciències i va posar en dubte moltes de les maneres de fer i deixar fer que la societat de llavors posava en pràctica. Després van passar uns anys en que tot això va anar materialitzant-se, van ser anys de feina necessària i imprescindible per donar forma al que després seria la Coordinadora, un període no visible però fonamental on es gesten els estatuts que faran possible que el 13 de febrer de 2001 neixi legalment la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida.
La Coordinadora és un espai de participació democràtic amb un funcionament assembleari. La participació activa i horitzontal de tots els seus membres és el veritable motor d’aquest espai, que ha esdevingut referent del treball conjunt al tercer sector i que vol seguir caminant amb pas ferm mantenint la participació i l’horitzontalitat com a valors prioritaris. Sumar per seguir treballant per la justícia social. Actualment són 37 entitats de caires molt heterogenis però que en el marc de la coordinadora flueixen i potencien les seves sinèrgies, totes unides per treballar per un projecte comú.
Des que, a finals del 2011, es feia arribar al teixit ciutadà la campanya Estalvia’t injustícies, inverteix en valors les mostres de suport variades i plenes de creativitat arriben cada dia. Creix també el nombre d’amics i amigues de la Coordinadora que fan una aportació periòdica a les activitats que des d’aquí s’impulsen. Toca apostar per la sinèrgia, pel que uneix. Fer més xarxa que mai perquè la justícia social, aquí i al Sud, no passi per la piconadora de les retallades.
Fins fa quatre dies el finançament de la Coordinadora i de la major part de les entitats del tercer sector ha estat bàsicament de fons públics, de l’ACCD. Per una banda era una mostra clara de la idiosincràsia d’aquest país, un reflex de l’aposta dels catalans per la cooperació entesa no només com un ajut al Sud, sinó també com una manera de construir en país com el nostre, la inversió en cooperació com la base d’una terra molt més justa, no només allí, sinó també aquí. Evidentment, el canvi de polítiques i l’inici de les retallades provocades per una crisi que el mateix sistema capitalista crea, dóna pas a una reducció dràstica dels fons destinats a la cooperació. Aquesta nova realitat ha provocat una resituació o eliminació de les entitats d’aquest tercer sector. La Coordinadora no n’està al marge.
Enfront de les dificultats creixents, i davant les contínues retallades de les administracions (Paeria, Diputació de Lleida, Generalitat i Govern Central) les organitzacions i els moviments socials aposten més que mai pel treball conjunt sota el paraigua de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida. Aquesta s’acosta a la ciutadania, i també a tantes entitats que lluiten contra la pobresa i l’exclusió social a Lleida i territori. Organitzacions que també veuen com minven els seus recursos mentre, paradoxalment creix el nombre de persones que en són usuàries. Mentre les administracions, de forma imprudent, es desvinculen de moltes de les seves responsabilitats, són nombroses les entitats que, fent xarxa, fan amb fermesa una feina ara per ara del tot indispensable: donar caliu i treballar per la dignitat de totes les persones.
L’assemblea de la Coordinadora, conscient més que mai que les causes de la pobresa global són idèntiques aquí i en qualsevol altre lloc del planeta, ja treballa de la mà amb la Xarxa d’Entitats Cristianes d’Acció Caritativa i Social i amb la Federació Catalana de Voluntariat Social per esborrar fronteres imaginàries entre els mal anomenats tercer i quart sector.
La Coordinadora fa el seguiment de les polítiques de cooperació al Consell Mixt de Cooperació de l’Ajuntament de Lleida, Consell Mixt de Cooperació de la Diputació de Lleida i Consell Català de Cooperació de la Generalitat de Catalunya (de fa 3 setmanes que les coordinadores són membres de ple dret després de 5 anys de reivindicació i participació). Té incidència i participació als centres educatius en temes de Sensibilització EpD, a dia d’avui estan programats més de 140 tallers a diferents centres de la demarcació de Lleida per treballar els valors de la pau, la cooperació i els drets humans. A banda, en temes de comunicació es fa un recull i un enviament de notícies de forma setmanal a més de 2000 receptors, a més dels temes de suport a entitats i moviments solidaris donada la manca de personal tècnic del teixit associatiu del territori de Lleida (Suport tècnic, d’infraestructures, suport jurídic, formació contínua i personalitzada)
Les retallades del sector i l'endarreriment en els pagaments dels convenis afecten el projecte conjunt de la Coordinadora, l’impuls de la campanya "estalvia't injustícies, inverteix en valors" per apropar a la ciutadania i empreses sensibles a la tasca de la coordinadora el seu suport/col·laboració i treball conjunt amb laComissió 3.4pertreballar conjuntament amb la denúncia de les causes de la pobresa tant al sud com al nord 2 xarxes més de Lleida.
Per tot això, des de Lleida Social volem donar tot el nostre suport i recolzament a una tasca i a un projecte que ha vetllat per la dignitat de les persones, per la força del treball en xarxa i, principalment, per mantenir i consolidar la pau i la justícia social allà on molts no arriben o no volen arribar.
Des del seu esclat, l’any 2007, la crisi s’ha anat fent més persistent i profunda. D’ençà del seu inici i després de tota una sèrie de mesures imposades de forma autoritària, des les rebaixes pressupostàries (sanitat, educació, ajut a la dependència, ...) passant per retallades socials fins a la gestació de fons de rescat per a països amb problemes de finançament, les coses no han anat a millor; ans al contrari, han anat a pitjor, fins a l’extrem que hores d’ara la situació és a tocar de la tragèdia social, la pobresa entre els ciutadans està augmentant, hi ha cada vegada més pobres.
Malgrat que els governs i la ciutadania sabem que el culpable de la crisi ha estat el sistema financer, amb la complicitat dels dirigents del poders públics i els dirigents dels organismes internacionals, totes les mesures impulsades per la Unió Europea han anat exclusivament adreçades a garantir la remuneració dels interessos i de la recuperació del préstec dels mercats financers i bancaris, i a desballestar el model social europeu.
Així, hem vist com, en contra de tota lògica democràtica i fins i tot econòmica, els líders europeus s’han agenollat una vegada rere l’altra davant de les exigències del sistema financer internacional i s’oblidaven de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes que són qui els ha triat democràticament per defensar els seus interessos, l’excusa és que és l’única política possible per sortir de la crisi.
A Catalunya, el Govern Mas s’ha refugiat darrere les legítimes aspiracions nacionals del país, per a emmascarar la seva connivència política amb el Govern espanyol amb qui ha votat totes i cadascuna de les retallades i retrocessos socials que s’han aprovat als respectius parlaments, les quals, en lloc de ser el camí de sortida de la crisi són, cada cop de manera més evident, l’intent de consolidar un canvi de model social, que pretén transformar drets socials universals en negoci privatiu d’uns quants, el model conservador neoliberal.
Si aquest model social fos destruït definitivament, la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes en patiríem conseqüències gravíssimes ( de fet ja les estem patint), ja que, d’una banda, perdríem una sèrie de drets conquerits i reconeguts, i per l’altra en rebríem ( ja la rebem) una insuficient atenció del que són serveis de primera necessitat, com ara la sanitat, l’educació o l’assistència social i el nostre dret a la habitatge digne.
Per això, les entitats socials sotasignants, representants de la societat civil lleidatana, volem exterioritzar el nostre rebuig i la nostra denúncia més enèrgics d’aquestes polítiques que porten al retrocés social i actuar en conseqüència.
No podem acceptar ni acceptarem resignadament la suposada inevitabilitat de les mesures que, dia si i dia també, volen imposar-nos i volem demostrar el nostre rebuig actiu a les polítiques que generen dolor i patiment entre les classes populars.
Afirmem que la sortida de la crisi no pot fer-se a costa dels serveis públics, que garanteixen la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania, ni a costa de la desaparició de la cultura de la titularitat i la gestió pública d’aquests serveis.
No tolerarem passivament les retallades a l’ensenyament públic ni la liquidació d’un sistema nacional de salut eficient; no permetrem la fractura social ni l’exclusió de les persones més febles de la societat. Exigim que es preservi el sistema de salut públic, universal i de qualitat. I per això refusem tot el que signifiqui debilitar aquest sistema públic: mesures com el copagament farmacèutic, la retallada indiscriminada de la despesa, la precarietat laboral, la reducció de prestacions i de serveis necessaris amb el consegüent increment de les llistes d’espera (el nombre de pacients que esperen més de 180 dies per ser operat augmenta en un 178%).
Estem en contra de la culpabilització dels treballadors i treballadores dels serveis públics, que pateixen injustament en la seva pròpia pell les retallades salarials i la destrucció d’ocupació pública de qualitat.
Estem radicalment en contra de què la banca continuï desnonant aquelles persones que no poden fer front als rebuts de la seva hipoteca. Apostem per què s’aprovi la dació en pagament com a formula per a saldar els deutes contrets amb les entitats bancàries. Que es retornin els estalvis de milers de centenars de persones als que els bancs i les caixes d’estalvi han estafat (preferents, deute subordinat,...).
Un cop més, estem convençuts i convençudes que una sortida social de la crisi és possible. Una societat democràtica, com la nostra, és capaç de repartir els seus costos en termes de justícia, equitat i solvència a mitjà i llarg termini. No creiem ni confiem en les paraules d’uns polítics que no ens defensen i que ens volen fer combregar amb rodes de molí.
Per tot plegat, fem una crida enèrgica i decidida al conjunt de la societat lleidatana perquè es rebel•li en contra de les retallades socials i els animem a que, com totes i tots nosaltres, facin vaga el proper dia 14 de novembre i participin activament en les manifestacions convocades a les diferents localitats de la nostra demarcació i molt especialment en la de Lleida ciutat, a les 17,30 h del mateix dia 14N.
Visca la vaga general! Canviem el rumb de la història.
#LleidaSocial
14+1 Raons per fer vaga general el #14N
1. Atur desbocat: 900.000 persones sense feina a Catalunya i 100.000 llars sense cap ingrés.
2. Nivell de pobresa alarmant: 30% de la població Catalana està en risc de pobresa o exclusió social.
3. Augmenta la pobresa entre els que tenen feina. Es retallen salaris i condicions laborals i augmenta la precarietat de treballadors i treballadores públics i privats.
4. La reforma laboral del PP trenca les regles de joc en les relacions laborals: acomiadaments fàcils i barats, convenis bloquejats y prolongacions de jornades.
5. Els i les joves no tenen futur a Catalunya. 53% de joves sense feina i més de 10.000 han emigrat a l’estranger.
6. Menys recursos per investigació: a les persones investigadores se’ls obliga a emigrar i es prescindeix de la generació millor preparada.
7. Més retallades en educació: 6.000 llocs de treball menys i 20.000 alumnes més, augment de taxes a Universitat i FP, menys beques menjador i menys pressupost per a escoles bressol.
8. Sanitat més cara i en pitjors condicions: euro per recepta a Catalunya, re-copagament sanitari i augment del 45% de les llistes d’espera.
9. Criminalització de les persones que reben prestacions o subsidis: retallada i enduriment de l’accés a la prestació d’atur i la Renda Mínima d’Inserció, i inaplicació de la Llei de Dependència. Tot plegat, ens porta de l’Estat de Benestar a un Estat de Beneficència.
10. El rescat només agreujarà aquesta situació a què ens ha portat la política d’austeritat: més atur, retallada de pensions, retallada de prestacions d’atur, més pobresa, més interessos a pagar als especuladors.
11. Augmenta els frau i les desigualtats fiscals: s’apuja l’IVA i els preus dels serveis bàsics i es castiga el treball autònom, mentre s’amnistia als defraudadors i no es fa pagar impostos als especuladors financers i les grans empreses.
12. Milers de persones que perden la vivenda i els estalvis mentre es donen diners al sistema financer sense que paguin els responsables.
13. S’ofega la cultura amb més retallades i es mercantilitza la creativitat.
14. Es reprimeix la protesta i es posen en perill les llibertats democràtiques.
14+1. El 50% de la població, les dones, pateix una regressió en polítiques socials i legislatives, que les relega socialment als llindars de l’exclusió.
El dissabte, dia 6 d'octubre, de 11 a 13 hores,al Mercat Barris Nord, concretament a la plaça Jaume Gort, on hi ha el gimnàs Zenkiu, com a protesta per la pujada de l'IVA, @LleidaSocial organitzem un intercanvi de material escolar.
El proper 25 de setembre a Madrid envoltaran el Congrés dels Diputats, i a Barcelona el Parlament, amb la voluntat de fer palés el segrest que ha convertit aquestes institucions en uns òrgans superflus, a les ordres de la Troika i els mercats.
A Lleida, us proposem rodejar la Subdelegació del Govern espanyol. Prenem-la com a símbol, dels molts que podríem trobar a la ciutat del segrest de la política per part de l'economia. Fem-ho cassola en mà, com fa tretze dilluns ho estem fent alguns ciutadans indigna
ts. Fem-ho amb alegria, amb músics i artistes que vulguin acompanyar-nos.
El dia 8 de setembre, de 10 a 13 hores,al Mercat Barris Nord, concretament a la plaça Jaume Gort, on hi ha el gimnàs Zenkiu, com a protesta per la pujada de l'IVA, @LleidaSocial organitzem un intercanvi de material escolar.
Perquè la Federació d’Associacions de mares i pares d’alumnes de Catalunya,
la FaPaC, ha decidit secundar la convocatòria de vaga de l’ensenyament públic
del dia 22 de maig?
Encara que la resposta és molt senzilla he de reconèixer que no ha estat
fàcil de prendre, donat que en tot moment hem estat plenament conscients de les
dificultats de conciliació que això podia plantejar a les famílies. Una vegada
més ha primat la consideració del que era millor pels nostres fills, per sobre
de qualsevol altra qüestió.
Creiem que és necessària una defensa unida i contundent de l’escola pública,
la de tots, per què els atacs que està rebent també són implacables, i l’estan
fent trontollar. Tots estem veient com un dia darrera un altre s’anuncien noves
retallades que fan tremolar els seus fonaments, ara l’augment del nombre
d’alumnes a les aules, ara la supressió amb caràcter general de la sisena hora,
ara la manca d’ajuts per a les activitats organitzades per les AMPA, ara la
reducció de beques i la pujada de taxes, ara la supressió de llocs de treball,
mestres i tècnics de suport, o la impossibilitat de cobrir les seves baixes (que
m’expliquin a càrrec de qui estaran si hi ha una passa o agafen la grip). La
llista és molt més llarga, però només vull que s’entengui bé la nostra posició,
i amb aquests exemples n’hi hauria prou com per justificar mobilitzacions encara
més grans. És veritat que abans d’arribar a una vaga cal buscar altres
solucions, però en aquesta ocasió entenem que no hi ha hagut marge per la
negociació, s’estan imposant les retallades peti qui peti. La vaga esta
plenament justificada i seria una llàstima que el cansament o el distanciament
davant anteriors convocatòries no ens deixés expressar la nostra veu, ara, tal i
com s’ha de mostrar, alta i clara.
Per tant, demanem a tots els que sous pares i mares d’alumnes que el dia 22
de maig no porteu els vostres fills i filles als centres escolars. Hem secundat
la vaga per convicció, i el que toca ara és fer pedagogia de la seva importància
i demanar-vos que paralitzem el país i fem sentir la nostra queixa. A les AMPA
també us demanem prendre amb consideració la NO prestació dels serveis que
gestioneu als centres aquest dia.
Són totes mesures impopulars però només així aconseguirem enviar un
missatge convincent de defensa de l’educació publica als causants dels
atacs.
La nostra adhesió a la vaga no és solament per solidaritat amb els
educadors en la reivindicació del manteniment del model educatiu actual, és per
amor als nostres fills i filles i per què s’està posant en perill la seva
formació i el seu futur. Tots volem que tinguin la millor educació possible però
el canvi de model, si no ho aturem, ho farà molt més difícil. Cal que ens
plantegem si un dia d’incomoditat ens han de fer desistir. Agafeu, doncs, la
vostra agenda, abans que se us oblidi, i anoteu-hi: el dia 22 també em sacrifico
pel futur dels meus fills, fem vaga.
I en darrer terme recordar-vos que aquell mateix dia, a les 18:00 hores,
estem tots convocats, mares, pares i alumnes, a la manifestació que per
defensar la qualitat de l’escola pública sortirà des del Serveis Territorials
d’Ensenyament a Lleida, al carrer Pica d’Estats, número 2, de Lleida.
.bmp)
