Els professionals del treball social, com a
gestors del sistema d’atenció a la dependència, se sumen al clam contra la
reducció anunciada per l’Estat
El perill d’extinció dels cuidadors familiars i l’ofec
dels serveis socials i de les entitats socials posen en
risc l’atenció a les persones vulnerables
Barcelona | 6 de maig de 2013
El Col·legi Oficial de Treball Social de
Catalunya suma la seva veu al clam social que alerta dels
riscos que pot comportar la gran retallada del sistema d’atenció a la
dependència i promoció de l’autonomia personal inclosa en el Pla de
Reformes del Govern central. Com a gestors del sistema d’atenció a la
dependència, els professionals del treball social adverteixen que
la reducció de 1.108 milions d’euros que Rajoy s’ha compromès a aplicar aquest
any suposaria el desmantellament del sistema i un greu risc
de desatenció a les persones vulnerables.
Els treballadors socials mostren el seu
suport a les persones en situació de dependència i a les seves famílies i insten
el Govern de la Generalitat a impulsar una atenció compensatòria amb caràcter
d’urgència perquè les entitats socials i els ajuntaments
puguin garantir l’atenció a les persones. En les circumstàncies actuals, en què els
serveis socials dels municipis i les entitats del tercer sector estan
al límit per la manca de recursos i l’increment de la demanda, la
desaparició dels ajuts a la dependència comportarien una sobrecàrrega
impossible d’assumir.
A més, la retallada fa témer una possible
extinció dels cuidadors familiars, ja molt deteriorada després que el
decret de juliol de 2012 suprimís l’obligació de cotització a la Seguretat Social per
part de l’Estat. Si arran de la nova retallada la figura del cuidador
s’extingís per complet, les persones —fonamentalment dones— que van
renunciar a la seva feina per cuidar dels seus familiars es quedarien sense cap
ingrés, la qual cosa augmentaria el volum de població en risc d’exclusió.
En el context socioeconòmic actual, l’anunciat
increment del copagament agreujaria encara més la situació de les famílies,
que en molts casos no poden assumir el cost que representa el servei. Per tant,
la conseqüència última de les mesures en què es podria traduir la retallada en
dependència és la impossibilitat de donar compliment als drets socials i
l’augment de la fragilitat de les persones en situació de dependència, així
com de les seves famílies.
|
|
Article "Rescatem a les persones: Per una Renda Garantida"
Pere Enciso
Portaveu de Lleida Social
LA REALITAT econòmica i social catalana és contundent: unes 900.000 persones es troben sense feina (la taxa d’atur és del 23,9%); el creixement del PIB continua essent negatiu; la taxa d’inflació (pujada de preus) segueix a un nivell poc competitiu (del 3,3% el desembre del 2012); la taxa de risc de pobresa es troba al voltant del 27% i, descomptant els ajuts de l’administració, voreja el 19% (dades del 2011, abans de les fortes retallades socials i les mesures de copagament sanitari en els anys posteriors). La societat catalana es mou en una dinàmica molt perillosa que està comportant una fractura social a causa de la pèrdua o la reducció d’ingressos. Hem de recordar que, per a la majoria de la població, la principal font d’ingressos prové del salari obtingut al realitzar una feina. En aquests moments, la pèrdua de l’ocupació s’ha convertit en un fet quotidià, al qual avui ja s’afegeix l’augment d’aturats de llarga durada, és a dir, les persones que han esgotat la prestació d’atur i es queden sense ingressos o amb uns ingressos molt minsos provinents de prestacions socials. La causa principal que ens trobem en aquesta situació és l’aplicació de polítiques neoliberals de desregularització del mercat laboral, les quals han facilitat els acomiadaments; a aquestes, cal afegir-hi les polítiques d’austeritat que han obligat les administracions a fer retallades i reduir la despesa pública, cosa que ha repercutit negativament en l’ocupació, en els ingressos dels seus treballadors i en les prestacions socials, educatives i sanitàries. Per fer front a la crisi que estem patint i intentar pal·liar les bosses de pobresa i marginació, el passat dia 5 d’abril es va presentar a la ciutadania i als mitjans de comunicació la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida Ciutadana. Perquè pugui ser presentada i debatuda al Parlament català, necessita l’aval de 50.000 ciutadans. Resulta molt trist veure com la ciutadania es mobilitza constantment per procurar evitar injustícies socials i, en canvi, els nostres dirigents polítics no tenen presents aquests temes i ha de ser sempre la ciutadania qui ha de recordar que existeixen problemes de subsistència, i no precisament per renovar el cotxe o per la compra de l’última joguina tecnològica, sinó per poder pagar el menjar, la llum, el rebut de l’aigua, el transport, els medicaments, etcètera.
L’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya diu: “Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen.”
Segons això, i tal com recull la ILP per a la Renda Garantida de Ciutadania, “s’ha d’assegurar els mínims d’una vida digna a les persones i a les famílies o nuclis de convivència que es troben en situació de pobresa”. “La Renda Garantida de Ciutadania té, com un dels seus principals objectius, desenvolupar la promoció de la persona i el seu empoderament i la millora de les condicions que l’han dut a requerir la prestació.” Per tant, l’objectiu és poder suplir la manca total o parcial d’ingressos econòmics i a la vegada intentar que cap persona i, per extensió, cap nucli familiar o de convivència estiguin per sota del llindar de pobresa. Amés amés, tal com comenta Daniel Raventós, demanar feina digna per a totes les persones en atur suposa un noble objectiu i seria molt desitjable, però mentre això no arriba, i no és previsible que arribi en els propers anys, aquestes mateixes persones han de tenir l’existència garantida. Poder menjar, allotjar-se, vestir-se, etcètera són necessitats diàries i bàsiques. És per aquesta realitat que la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida de Ciutadania s’ha de fer. Lleida Social hi dóna ple suport i anima la població a donar suport a la ILP de la Renda Garantida Ciutadana signant la petició i assistint als actes que es puguin realitzar de suport a la iniciativa. En aquest sentit, podem avançar que es recolliran signatures el dia de Sant Jordi al carrer Major.Tots hem de demanar als parlamentaris lleidatans que votin a favor de la proposta. Les societats estan formades per persones, si les condicions de vida de la majoria empitjoren, aquesta societat ha fracassat com a tal. Com deia l’estimat José Luis Sampedro “el més important per a cadascú de nosaltres és la vida” i poder viure-la amb dignitat, sense misèria, ja que estem vivint en una societat de molta abundància, sobretot per a alguns. La prioritat dels diferents governs ha de ser molt clara: en primer lloc, RESCATEM LES PERSONES.
Article "Sense educació, no hi ha futur"
L’any 1977 suposà un moment de canvi en molts aspectes de la nostra vida, tot i que sectors importants en la lluita antifranquista esperàvem que fos més autèntic: volíem una ruptura, no una transició resultat d’una “reforma política” … però les coses van anar per un altre camí. Resultat de tot plegat ha estat la situació que estem vivint actualment. Molts pensadors i analistes coincideixen en que cal remuntar-se fins aquelles dates per fer més entenedor el que està passant actualment (vegeu el discurs del professor Vicenç Navarro en l’acte d’investidura Doctor Honoris Causa per la UdL de no fa gaires setmanes).
Al llarg dels anys vuitanta s’inicià un aprofundiment de la democràcia que permeté avançar en molts camps. Caldria fer esment, sobretot, d’allò que hom considera puntal per al futur d’un país: l’Educació. La majoria del col·lectiu d’ensenyants van recollir aquests sentiments de renovació i de canvis tot fomentant la participació en la vida dels centres: professorat, Ampes, alumnat… tots els estaments es van implicar en el procés educatiu, contribuïnt en la presa de decisions, en l’enfortiment dels Claustres, dels Consells Escolars, en la seva dinamització. L’objectiu era obrir-los a la participació, a l’anàlisi dels problemes, dels conflictes, proposant lluites i solucions. No hi havia por, hi havia consciència de la realitat i, especialment, il·lusió.
Aquesta participació dels diferents col·lectius en la presa de decisions facilità la implantació d’un nou model educatiu basat en criteris democràtics, de respecte i de crítica constructiva. Així els Claustres eren decisoris a l’hora de determinar qui havia d’assumir la responsabilitat de la direcció d’un centre educatiu, i moltes de les vegades era resultat d’un consens al qual s’arribava després d’un ampli debat participat per aquelles persones que estaven directament lligades, en el dia a dia, al procés educatiu.
La lluita dels diferents col·lectius per millorar fou intensa. Una lluita sense por, des dels sindicats i/o des dels mateixos centres. Tots aquests esforços van donar lloc a avenços importants dels quals hem pogut gaudir al llarg d’uns quants anys. Posteriorment, la situació s’ha vist estroncada per l’aplicació de polítiques que han minvat la gestió democràtica en els centres educatius, tant per part de l’Estat com dels governs autonòmics, polítiques aquestes que han tingut com a aliada una crisi amb la qual no tenim res a veure i que ha estat utilitzada per justificar moltes d’aquestes actuacions.
El mateix decret de novembre de 2010 de Direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent n’és un exemple: deixa clar el nou paper del director/a a qui se li atorguen un seguit de poders que provoquen un distanciament entre les direccions dels centres i els Claustres (1) . La por és l’arma amb la qual pretenen controlar els ensenyants, aquella mateixa por que els nostres predecessors en la professió van haver de suportar .
S’ha posat en dubte la professionalitat d’un col·lectiu que des de sempre s’ha distingit per la seva vocació, per una dedicació més enllà de les hores obligatòries, que no ha dubtat en organitzar activitats complementàries per tal d’atansar els diferents estaments, que ha estat sempre amb l’esperit obert per la formació…. Tot això està donant pas a un sentiment de tristor, de desil·lusió, de frustració fins i tot, on el claustre s’està convertint en una imitació de les corts franquistes on tot s’aprovava per aclamació . La por està fent presència; la llibertat d’expressió està coaccionada. La possibilitat que el directora/a pugui intervenir en la contractació del 50 % del professorat fa sospitar, i molt: interins/es substitutes i substituts restaran al servei dels interessos i les ideologies d’ aquelles persones que ostentin el control dels Centres educatius (vegeu l’esborrany del Decret de Provisió de llocs de treball en aplicació del desplegament de la LEC, la Llei d’Educació de Catalunya).
És per tot això que cal posicionar-se davant les reiterades retallades d’ambdòs governs, contra el desplegament de la LEC i l’aprovació de la LOMCE del ministre Wert que aprofundeix en la línea de la privatització a més de suposar un endarreriment en molts aspectes . Cal recordar a la ciutadania que hem lluitat i lluitarem per una escola pública, gratuïta, de qualitat , laica, democràtica i catalana per a tothom.
Des de Lleida Social fem una crida a tots els col·lectius ciutadans a participar en aquelles accions de mobilització iniciades el 25 d’abril ( “Tancats per Reforma") que al llarg d’aquests dies tindran lloc a Lleida potenciades des dels diferents col·lectius de la Marea Groga i des dels mateixos centres educatius, coordinades amb altres que tenen lloc en diversos indrets de Catalunya i de l’Estat.
NI LOMCE NI LEC NI RETALLADES!
Amb la nostra lluita, “La por està canviant de bàndol”
(1)Volem deixar constància que hi ha centres on les direccions han manifestat el seu rebuig a aquest decret.
Mercè Ciutat
Professora de Secundària
Portaveu de la Plataforma Lleida Social
Article de suport a la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida
La realitat d’avui pot fer veritables estralls en entitats i organitzacions que a la vegada ofereixen un servei i ajuden a pal·liar els efectes d’aquesta crisi galopant que, per altra banda, d’on menys ha sortit és d’aquest sector nostre. Això és el que succeeix amb la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida. Malgrat els esforços i la tasca que es desenvolupa, la poca sensibilitat des dels governs i la manca de finançament i compliment de compromisos, pot provocar i provoca un afebliment d’aquesta feina de servei tant necessària a dia d’avui. Lleida Social no vol estar-ne al marge de tot plegat i per això aquestes quatre ratlles de denúncia d’una realitat que mica a mica ens està afeblint a tots, quatre ratlles de suport a una entitat que desenvolupa una tasca ingent, imprescindible de cohesió social, de justícia i de pau.
El moviment 0,7 va ser la clau per crear els diferents agents de cooperació de la ciutat de Lleida: Coordinadora d’ONGD i aMS, Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat, Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la UdL. Així doncs, podríem entendre que l’inici real de la Coordinadora s’esdevé ja l’any 1994 en el marc d’aquest moviment que va remoure consciències i va posar en dubte moltes de les maneres de fer i deixar fer que la societat de llavors posava en pràctica. Després van passar uns anys en que tot això va anar materialitzant-se, van ser anys de feina necessària i imprescindible per donar forma al que després seria la Coordinadora, un període no visible però fonamental on es gesten els estatuts que faran possible que el 13 de febrer de 2001 neixi legalment la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida.
La Coordinadora és un espai de participació democràtic amb un funcionament assembleari. La participació activa i horitzontal de tots els seus membres és el veritable motor d’aquest espai, que ha esdevingut referent del treball conjunt al tercer sector i que vol seguir caminant amb pas ferm mantenint la participació i l’horitzontalitat com a valors prioritaris. Sumar per seguir treballant per la justícia social. Actualment són 37 entitats de caires molt heterogenis però que en el marc de la coordinadora flueixen i potencien les seves sinèrgies, totes unides per treballar per un projecte comú.
Des que, a finals del 2011, es feia arribar al teixit ciutadà la campanya Estalvia’t injustícies, inverteix en valors les mostres de suport variades i plenes de creativitat arriben cada dia. Creix també el nombre d’amics i amigues de la Coordinadora que fan una aportació periòdica a les activitats que des d’aquí s’impulsen. Toca apostar per la sinèrgia, pel que uneix. Fer més xarxa que mai perquè la justícia social, aquí i al Sud, no passi per la piconadora de les retallades.
Fins fa quatre dies el finançament de la Coordinadora i de la major part de les entitats del tercer sector ha estat bàsicament de fons públics, de l’ACCD. Per una banda era una mostra clara de la idiosincràsia d’aquest país, un reflex de l’aposta dels catalans per la cooperació entesa no només com un ajut al Sud, sinó també com una manera de construir en país com el nostre, la inversió en cooperació com la base d’una terra molt més justa, no només allí, sinó també aquí. Evidentment, el canvi de polítiques i l’inici de les retallades provocades per una crisi que el mateix sistema capitalista crea, dóna pas a una reducció dràstica dels fons destinats a la cooperació. Aquesta nova realitat ha provocat una resituació o eliminació de les entitats d’aquest tercer sector. La Coordinadora no n’està al marge.
Enfront de les dificultats creixents, i davant les contínues retallades de les administracions (Paeria, Diputació de Lleida, Generalitat i Govern Central) les organitzacions i els moviments socials aposten més que mai pel treball conjunt sota el paraigua de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida. Aquesta s’acosta a la ciutadania, i també a tantes entitats que lluiten contra la pobresa i l’exclusió social a Lleida i territori. Organitzacions que també veuen com minven els seus recursos mentre, paradoxalment creix el nombre de persones que en són usuàries. Mentre les administracions, de forma imprudent, es desvinculen de moltes de les seves responsabilitats, són nombroses les entitats que, fent xarxa, fan amb fermesa una feina ara per ara del tot indispensable: donar caliu i treballar per la dignitat de totes les persones.
L’assemblea de la Coordinadora, conscient més que mai que les causes de la pobresa global són idèntiques aquí i en qualsevol altre lloc del planeta, ja treballa de la mà amb la Xarxa d’Entitats Cristianes d’Acció Caritativa i Social i amb la Federació Catalana de Voluntariat Social per esborrar fronteres imaginàries entre els mal anomenats tercer i quart sector.
La Coordinadora fa el seguiment de les polítiques de cooperació al Consell Mixt de Cooperació de l’Ajuntament de Lleida, Consell Mixt de Cooperació de la Diputació de Lleida i Consell Català de Cooperació de la Generalitat de Catalunya (de fa 3 setmanes que les coordinadores són membres de ple dret després de 5 anys de reivindicació i participació). Té incidència i participació als centres educatius en temes de Sensibilització EpD, a dia d’avui estan programats més de 140 tallers a diferents centres de la demarcació de Lleida per treballar els valors de la pau, la cooperació i els drets humans. A banda, en temes de comunicació es fa un recull i un enviament de notícies de forma setmanal a més de 2000 receptors, a més dels temes de suport a entitats i moviments solidaris donada la manca de personal tècnic del teixit associatiu del territori de Lleida (Suport tècnic, d’infraestructures, suport jurídic, formació contínua i personalitzada)
Les retallades del sector i l'endarreriment en els pagaments dels convenis afecten el projecte conjunt de la Coordinadora, l’impuls de la campanya "estalvia't injustícies, inverteix en valors" per apropar a la ciutadania i empreses sensibles a la tasca de la coordinadora el seu suport/col·laboració i treball conjunt amb la Comissió 3.4 per treballar conjuntament amb la denúncia de les causes de la pobresa tant al sud com al nord 2 xarxes més de Lleida.
Per tot això, des de Lleida Social volem donar tot el nostre suport i recolzament a una tasca i a un projecte que ha vetllat per la dignitat de les persones, per la força del treball en xarxa i, principalment, per mantenir i consolidar la pau i la justícia social allà on molts no arriben o no volen arribar.
En reunió de @LleidaSocial
18 de desembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada