NI ENS RESIGNEM NI CALLEM.
NO ENS DEIXAREM ROBAR EL FUTUR
Des del seu esclat, l’any 2007, la crisi s’ha anat fent més persistent i profunda. D’ençà del seu inici i després de tota una sèrie de mesures imposades de forma autoritària, des les rebaixes pressupostàries (sanitat, educació, ajut a la dependència, ...) passant per retallades socials fins a la gestació de fons de rescat per a països amb problemes de finançament, les coses no han anat a millor; ans al contrari, han anat a pitjor, fins a l’extrem que hores d’ara la situació és a tocar de la tragèdia social, la pobresa entre els ciutadans està augmentant, hi ha cada vegada més pobres.
Malgrat que els governs i la ciutadania sabem que el culpable de la crisi ha estat el sistema financer, amb la complicitat dels dirigents del poders públics i els dirigents dels organismes internacionals, totes les mesures impulsades per la Unió Europea han anat exclusivament adreçades a garantir la remuneració dels interessos i de la recuperació del préstec dels mercats financers i bancaris, i a desballestar el model social europeu.
Així, hem vist com, en contra de tota lògica democràtica i fins i tot econòmica, els líders europeus s’han agenollat una vegada rere l’altra davant de les exigències del sistema financer internacional i s’oblidaven de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes que són qui els ha triat democràticament per defensar els seus interessos, l’excusa és que és l’única política possible per sortir de la crisi.
A Catalunya, el Govern Mas s’ha refugiat darrere les legítimes aspiracions nacionals del país, per a emmascarar la seva connivència política amb el Govern espanyol amb qui ha votat totes i cadascuna de les retallades i retrocessos socials que s’han aprovat als respectius parlaments, les quals, en lloc de ser el camí de sortida de la crisi són, cada cop de manera més evident, l’intent de consolidar un canvi de model social, que pretén transformar drets socials universals en negoci privatiu d’uns quants, el model conservador neoliberal.
Si aquest model social fos destruït definitivament, la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes en patiríem conseqüències gravíssimes ( de fet ja les estem patint), ja que, d’una banda, perdríem una sèrie de drets conquerits i reconeguts, i per l’altra en rebríem ( ja la rebem) una insuficient atenció del que són serveis de primera necessitat, com ara la sanitat, l’educació o l’assistència social i el nostre dret a la habitatge digne.
Per això, les entitats socials sotasignants, representants de la societat civil lleidatana, volem exterioritzar el nostre rebuig i la nostra denúncia més enèrgics d’aquestes polítiques que porten al retrocés social i actuar en conseqüència.
No podem acceptar ni acceptarem resignadament la suposada inevitabilitat de les mesures que, dia si i dia també, volen imposar-nos i volem demostrar el nostre rebuig actiu a les polítiques que generen dolor i patiment entre les classes populars.
Afirmem que la sortida de la crisi no pot fer-se a costa dels serveis públics, que garanteixen la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania, ni a costa de la desaparició de la cultura de la titularitat i la gestió pública d’aquests serveis.
No tolerarem passivament les retallades a l’ensenyament públic ni la liquidació d’un sistema nacional de salut eficient; no permetrem la fractura social ni l’exclusió de les persones més febles de la societat. Exigim que es preservi el sistema de salut públic, universal i de qualitat. I per això refusem tot el que signifiqui debilitar aquest sistema públic: mesures com el copagament farmacèutic, la retallada indiscriminada de la despesa, la precarietat laboral, la reducció de prestacions i de serveis necessaris amb el consegüent increment de les llistes d’espera (el nombre de pacients que esperen més de 180 dies per ser operat augmenta en un 178%).
Estem en contra de la culpabilització dels treballadors i treballadores dels serveis públics, que pateixen injustament en la seva pròpia pell les retallades salarials i la destrucció d’ocupació pública de qualitat.
Estem radicalment en contra de què la banca continuï desnonant aquelles persones que no poden fer front als rebuts de la seva hipoteca. Apostem per què s’aprovi la dació en pagament com a formula per a saldar els deutes contrets amb les entitats bancàries. Que es retornin els estalvis de milers de centenars de persones als que els bancs i les caixes d’estalvi han estafat (preferents, deute subordinat,...).
Un cop més, estem convençuts i convençudes que una sortida social de la crisi és possible. Una societat democràtica, com la nostra, és capaç de repartir els seus costos en termes de justícia, equitat i solvència a mitjà i llarg termini. No creiem ni confiem en les paraules d’uns polítics que no ens defensen i que ens volen fer combregar amb rodes de molí.
Per tot plegat, fem una crida enèrgica i decidida al conjunt de la societat lleidatana perquè es rebel•li en contra de les retallades socials i els animem a que, com totes i tots nosaltres, facin vaga el proper dia 14 de novembre i participin activament en les manifestacions convocades a les diferents localitats de la nostra demarcació i molt especialment en la de Lleida ciutat, a les 17,30 h del mateix dia 14N.
Visca la vaga general! Canviem el rumb de la història.
#LleidaSocial
14+1 Raons per fer vaga general el #14N
1. Atur desbocat: 900.000 persones sense feina a Catalunya i 100.000 llars sense cap ingrés.
2. Nivell de pobresa alarmant: 30% de la població Catalana està en risc de pobresa o exclusió social.
3. Augmenta la pobresa entre els que tenen feina. Es retallen salaris i condicions laborals i augmenta la precarietat de treballadors i treballadores públics i privats.
4. La reforma laboral del PP trenca les regles de joc en les relacions laborals: acomiadaments fàcils i barats, convenis bloquejats y prolongacions de jornades.
5. Els i les joves no tenen futur a Catalunya. 53% de joves sense feina i més de 10.000 han emigrat a l’estranger.
6. Menys recursos per investigació: a les persones investigadores se’ls obliga a emigrar i es prescindeix de la generació millor preparada.
7. Més retallades en educació: 6.000 llocs de treball menys i 20.000 alumnes més, augment de taxes a Universitat i FP, menys beques menjador i menys pressupost per a escoles bressol.
8. Sanitat més cara i en pitjors condicions: euro per recepta a Catalunya, re-copagament sanitari i augment del 45% de les llistes d’espera.
9. Criminalització de les persones que reben prestacions o subsidis: retallada i enduriment de l’accés a la prestació d’atur i la Renda Mínima d’Inserció, i inaplicació de la Llei de Dependència. Tot plegat, ens porta de l’Estat de Benestar a un Estat de Beneficència.
10. El rescat només agreujarà aquesta situació a què ens ha portat la política d’austeritat: més atur, retallada de pensions, retallada de prestacions d’atur, més pobresa, més interessos a pagar als especuladors.
11. Augmenta els frau i les desigualtats fiscals: s’apuja l’IVA i els preus dels serveis bàsics i es castiga el treball autònom, mentre s’amnistia als defraudadors i no es fa pagar impostos als especuladors financers i les grans empreses.
12. Milers de persones que perden la vivenda i els estalvis mentre es donen diners al sistema financer sense que paguin els responsables.
13. S’ofega la cultura amb més retallades i es mercantilitza la creativitat.
14. Es reprimeix la protesta i es posen en perill les llibertats democràtiques.
14+1. El 50% de la població, les dones, pateix una regressió en polítiques socials i legislatives, que les relega socialment als llindars de l’exclusió.
També t’afecta!!!
14N Vaga general!!
